Mangrana

Pronto serán los mejores días de mi fruta preferida: la MANGRANA, así llamada en mi tierra, aunque es comunmente conocida como GRANADA y por otras provincias cercanas como MAGRANA.

Me encanta su sabor dulce con un puntito justo de acidez, me encanta su textura jugando a estallar sus tersos granos en mi boca y sobre todo no me canso de contemplar la extraordinaria belleza de rojo intenso y brillante: con avidez me apresuro en cortar la fruta por la mitad para sorprenderme en cada ocasión del pequeño regalo estético.
Os copio aquí una información para que conozcáis esta fruta de mi tierra. (Para quienes no entendéis catalán, al final de la página del blog tenéis un traductor por si lo queréis utilizar)

"L’arbre més preuat de l’antic Egipte era el mangraner, que simbolitzava el renaixement. Hi ha gravats d’aquest fruit a les cambres funeràries de Ramsés IV (2500 aC). El poble persa l’associava al coneixement; de fet, en la seva narració de la història Eva temptava Adam amb una mangrana de l’arbre del coneixement. En la cultura grega es tenia com una fruita afrodisíaca.
L’origen d’aquest fruit és de l’Àsia Central, d’allí la van estendre els cartaginesos per tota la conca del Mediterrani, els romans l’anomenaven Malum punicum (poma cartaginesa) o Malum granatum (poma granada), fent referència als grans que posseeix en el seu interior.La ciutat de Granada va ser batejada primer pels romans Granata per les seves terres plenes de mangraners i posteriorment pels àrabs. El nostre país és un dels màxims productors del món d’aquest producte. Actualment també creix al Brasil, Califòrnia, Xile i altres regions de climes càlids.

La mangrana conté una gran proporció d’antioxidants, que afavoreixen una bona irrigació dels vasos sanguinis. Té una quantitat important de vitamina C i de taní, que tenen un efecte antiinflamatori i que alhora donen aquest color tan característic als grans. Hem de prendre una especial cura en el moment de treballar o desgranar el fruit, el líquid vermellós que deixa anar tenyeix, això implica una dificultat per treure taques produïdes per la mangrana. Desproveir dels grans aquesta fruita és molt senzill, només cal agafar una meitat de la mangrana amb la closca cap amunt i picant-la amb cops secs, amb l’ajuda d’una mà de morter, obtindrem els granets nets i a punt per fer servir.
La cuina asiàtica ens presenta moltíssimes receptes amb mangrana, com és el cas de la salsa de mangrana anomenada narsharab feta a base de concentrat de suc de mangrana, elaborada per acompanyar carns. El muharamaés un salsa típica de l’orient mitjà a base de pebrot vermell, mangrana i nous, acompanyada amb el conegut pa de pita.A l’Índia, els freqüents mangraners salvatges donen fruits molt àcids que són assecats i mòlts i es fan servir com a espècie, anomenada anardana i que forma part de molts curris. La tradició a casa nostra ha sigut de fruita de taula, menjada com a postres o donant color a alguna amanida.
A l’època de l’Àndalus, s’elaborava un xarop molt popular coent els sucs de mangranes dolces i àcides amb una mica de suc de raïm, que s’endolçava amb sucre o mel. També s’aromatitzaven vinagres o vins. D’aquells temps trobem al mercat la granadina, un concentrat que es fa servir en còctels, en postres o per donar color a melmelades o xarops."

(Gabriel Bartra -Diari Digital de Cambrils)

No hay comentarios: