Que tinguem sort

Fa més de vint anys ens acomiadarem per primera vegada. Fa quasi vint anys diguèrem de nou adéu a un altre troç del camí que anem fent junts i deixàrem enrere despertars , jocs de poemes, supose que algún que altre desig i moltes rialles. Ara ens tornem a acomiadar. L’enyor ja s’ha fet el lloc al meu cor, però també l’esperança que ja coneguda de que tendra i silenciosament seguim compartint el viatge a Itaca i les sendes dels unicornis blaus com diuen les cançons….i els somnis

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses,

sols un poc de sort,

i que la vida ens doni

un camí ben llarg.

(“Que tingem sort” Llach)