Que tinguem sort


Fa més de vint anys ens acomiadarem per primera vegada. Fa quasi vint anys diguèrem de nou adéu a un altre troç del camí que anem fent junts i deixàrem enrere despertars , jocs de poemes, supose que algún que altre desig i moltes rialles. Ara ens tornem a acomiadar. L’enyor ja s’ha fet el lloc al meu cor, però també l’esperança que ja coneguda de que tendra i silenciosament seguim compartint el viatge a Itaca i les sendes dels unicornis blaus com diuen les cançons….i els somnis


Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni
un camí ben llarg.

(“Que tingem sort” Llach)

1 comentario:

MAY dijo...

¡Guauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu¡
q de recuerdos¡
madre mía....gracias...esto me retrotrae a mi primerisima juventud....y a los conciertos ilegales, donde había q correr después delante de los grises.....y con mucho miedo...pero siempre reivindicando la LIBERTAD.
mimosssssssssssssssssss y besossssssssssssssss
¡¡CARPE DIEM¡¡
MAY