El dia dels innocents



La matança dels sants innocents, commemorada el dia dels sants innocents o dels innocents, és un episodi de l'Evangeli segons Mateu (Mateu 2, 1-16), on Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els xiquets menors de dos anys per matar també Jesús. Herodes s'havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d'Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte.


Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l'episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l'obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l'època.

Les esglésies cristianes veneren aquests xiquets morts com els primers màrtirs del cristianisme, amb el nom de Sants Innocents.
Aquest dia es celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu de l'estat espanyol i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s'estableix a partir de les enganyifes que els pares dels xiquets es van haver d'inventar per tal de protegir els seus menuts de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes. Al dia d'avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot la xicalla. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb totxanes, llençar detergent a les fonts públiques, etc. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d'un moment d'excepcionalitat.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L'endemà l'emissor revela la "innocentada".

Alguns grups socials alternatius utilitzen la "llufa" -qualsevol dia de l'any- per a protestar o advertir el públic de qüestions que es creuen perjudicials per a la societat.

(Extracte de la Viquipèdia )

3 comentarios:

Mononoke dijo...

¡Vaya! Que interesante...

Nor dijo...

me alegra que te parezca interesante y aún me alegra más leerte por aquí. Eres una caña, preciosa¡¡¡

Mononoke dijo...

Yeeeeh!!!
Gracias!!